jueves, 26 de octubre de 2017

Animació Lectora 9

L'última animació lectora fou la nou. Aquesta tractà sobre l'autora Mercè Company i els membres del grup foren: Isabel Márquez, Daniel Nicolau Company, Naila Patiño Blasco, Ana Rodríquez Fuster, Víctor Soria Sánchez i Luis Tubío Torregrosa.

Aquesta exposició es basà sobre Les Tres Bessones. En l'escenari aparegué la Bruixa Avorrida, les bessones i per últim els narradors. Al principi de la representació, un narrador ens ha contat qui és Mercè Company i qual ha sigut la seua trajectòria com a escriptora.


En el teatre, la Bruixa Avorrida porta a les tres bessones a quatre contes diferents. Aquests van ser: La Caputxeta Vermella, Barbablava, Polzet i El Flautista d'Hamelín. A més de fer el teatre, també el combinaven amb titelles. Molt original. Després, hem cantat i ballat la cançó de Les Tres Bessones.

De l'animació destaque la representació, la feren molt bé, però sobretot el actor que va interpretar la Bruixa Avorrida, el va fer excel·lentment. Quant a la vestimenta i el material elaborat es nota que van treballar aquest aspecte, però van cometre moltes errades a l'hora de parlar en valencià, podent ser pels nervis.

Les dificultats que van trobar per fer l'animació fou quedar tots en un mateix lloc, ja que els membres del grup vivien en llocs diferents. Per últim, van agafar aquesta autora per la seua col·lecció de Les Tres Bessones i per donar més importància a les autores femenines en llengua catalana.


Finalment, amb aquesta animació lectora finalitze les entrades a aquest blog. Espere que vos haja agradat i que hàgeu guadit llegint el blog.

Fins prompte,
Ana Bañó Escudero

miércoles, 25 de octubre de 2017

Animació Lectora 8

Avui, han fet l'animació lectora nombre 7. Aquesta ha tractat sobre l'autora Teresa Duran  i els membres del grup eren: Matilde Coves Coves, Antonio Eugenio Filiu, Rocío García Ruiz, María Moreno García i Olga Ruiz Gutiérrez.

L'exposició s'ha basat en una classe de primària, en la qual als xiquets li agradem molt el llibres de Teresa Duran. Al principi la mestra de l'animació ens ha explicat qui és aquesta autora i com ha sigut la seua trajectòria literària. Després, els alumnes han contant uns contes i les han representant de diferents formes.

El dos primers contes que han fet, foren L'home invisible i L'oncle jaguar, l'oncle brau i l'oncle conill. Aquests contes els han representat amb una xicoteta obre de teatre. El tercer relat fos El gat i el ratolí, aquest l'han interpretat amb titelles i l'últim conte Els tres consells, ha sigut per a mi el més original; ja que han utilitzat les ombres de les mans per a escenificar-ho.

Respecte a la meua valoració, pense que han realitzat una animació lectora molt dinàmica, doncs han adaptat dues obre narratives en teatre (creant els diàlegs), han elaborat les titelles... A més, el nivell de valència que han tingut, correspon amb el de l'assignatura. Destacaria que el teatre d'ombres m'ha paregut molt original, cap animació lectora anterior ha utilitzat aquesta tècnica. Finalment, llevant algunes errades del directe, han fet una bona animació lectora que a més, en un futur, podrien posar en pràctica en la seua classe.


martes, 24 de octubre de 2017

Animació Lectora 7

L'única animació lectora d'avui ha tractat sobre Jules Verne.

Les meues companyes han representat l'obra de teatre del famós títol La Volta al Món en Vuitanta Dies (1873).

El mateix Jules Verne ha vingut a la facultat i ens ha contat com ha sigut la seua vida com a escriptor. A més ens ha contat una mica de l'obra anteriorment citada.


El que més destacaria d'aquesta animació lectora és el treball que han fet per realitzar el teatre. Com ben han dit, La Volta al Món en Vuitanta Dies és una obra extensa on apareixen moltissíms personatges principals, aleshores adaptar l'obra en teatre, retallar molts aspectes, a més de intentar mantenir la mateixa essència que el llibre transmet, les ha paregut una mica difícil.

Els personatges d'aquesta obra visiten molts llocs; doncs, elles han posat els monuments més característics per a que els xiquets puguen reconèixer-los.


He après molt sobre aquest títol, han fet una bona representació i han parlat sense cap errada. Els vestuari ha sigut fantàstic; com podem veure en la fotografia, anaven molt bé caracterizades. Finalment, el temps de l'exposició ha sigut l'adecuat i el més important he guadit i he après amb aquesta animació lectora.

Treball literari- Poemari

El treball literari que hem realitzat Carolina Gabaldón Rico, Sofía Lara Ocaña i jo, Ana Bañó Escudero ha sigut un poemari.

Vam escollir realitzar el poemari, perquè era una de les tasques de l'activitat literària que ens va cridar més l'atenció. A més, teníem una idea prèvia que va ser la que duguérem a terme.

Els poemes del poemari són del llibre castellà De la A a la Z con los Cuentos. Nosaltres el que hem fet és agafar 8 poemes d'aquest llibre, traduir-los i adaptar-los al valencià.


La dificultat que vam tindre a l'hora de realitzar aquest poemari va ser fer la traducció, ja que moltes de les rimes es perdien o trobàvem un vocabulari molt difícil per als infants.
Respecte al disseny de les pàgines, no van ser una còpia, és a dir, tot va ser fruit de la nostra imaginació. A més utilitzàrem diferents tècniques com per exemple: L'espill, bola de neu, pictograma, cal·ligrama...

Aquest treball el vam representar en classe. A més a més, pense que és una bona idea per integrar la poesía en l'aula, on els alumnes poden gaudir llegint i coneixent diverses estils poètics, tantmateix d'experimentar amb els materials i textures diferents.

Per finalitzar, adjunt el vídeo que hem fet:


lunes, 23 de octubre de 2017

Animació Lectora 5 i 6

La cinquena animó lectora va ser sobre Carles Cano. Els membres de grup foren: Lucía García Aguilar, Eva Guijarro Huesca, Natalia Guzmán Amores, Olga Ríos Esteve i María Sabater Seller.

Ja hem vist unes quantes exposicions davant d'aquesta, per tant cada vegada és més difícil ser original. Aquest grup va introduir una nova forma d'explicar la vida de l'autor: el van presentar amb un Draw my life, és a dir, contar la seua història mitjançant dibuixos.

Respecte a la representació, la van fer molt bé, utilitzant el valencià correctament. Van interpretar quatre contes, aquestos foren: La caixeta de mistos, La festa monstruosa, La màquina dels contes i la rebel·lió dels joguets.


Em va agradar tot el material que van fer per a l'exposició, però destacaria la màquina dels contes. Aquesta màquina, va tindre un paper molt important al llarg de la representació, ja que era la que donava els contes que llegiren els personatges o la informació de l'autor.

Es nota que l'animació lectora ha sigut molt treballada, ja siga per transformar tota la narrativa dels contes en diàleg, pel material elaborat, les disfresses de les actrius... I el més important, transmeteren la informació d'una manera dinàmica i divertida. Jo vaig aprendre molt sobre Carles Cano i la seua trajectòria literària, a més d'e conèixer les obres més destacables que ha publicat.

Finalment, pense que l'exposició es va estendre molt, però acò no lleva el gran treball que realitzaren.

La sisena activitat lectora va ser sobre l'autora Carme Miquel. Aquesta exposició la realitzaren: Ruth Ivorra Albert, Daniel Martínez Fructuoso, Ainoa Martínez Segado, Andrea Oltra Jover i Cochi Ruiz Peñarrubia.

Destacar que aquesta és la primera animació lectora on l'autor és una dona. Dit açò començe amb la valoració: El companys van fer l'animació lectora basant-se en una classe de primària o infantil on els alumnes eren seguidors de la col·lecció Els Contes de Marc. També, van contar quatre contes de manera diferent: El primer que va ser contat fou El Cel, aquest llibre el van llegir i mentres el contaven, portaven imatges per comprende'l millor; el segon llibre va ser Feliç Anniversari! aquest va ser el meu favorit, ja que el van narrar amb l'ajuda d'unes il·lustracions que feren ells mateixos. El tercer conte el van representar amb titelles i fou Al parc i per últim el quart llibre el va contar el protagonista de la col·lecció, Marc, i fos Pèls i Plomes.



En l'animació lectora també va aparèixer l'autora, representada per Conchi. Pense que va transmetre la informació adequada i necessaria per conèixer la seua biogràfia i trajectoria literària. El lleguatge que va emprar tot el grup fou un valència perfectament parlat. 

Finalment, els meus companys van realitzar un bon treball. A més, he pogut saber sobre l'existència d'aquesta meravellosa col·lecció i tindre més idees o recursos per a treballar la lectura en la meua futura classe.


domingo, 22 de octubre de 2017

RESSENYA 2


Romeu, Paco. L’extraordinària història del fantasma de Quim Quinqué. Alzira: Bromera (Col·lecció “Micalet Teatre”, 38), 2013, 112 pàgines.

El llibre està dirigit als xiquets/es d’11 anys (Teatre Infantil) i va guanyar el premi Infantil Xaro Vidal- Ciutat de Carcaixent.

L’autor, Paco Romeu, va nàixer a València l’any 1967. Des de que era xicotet li agradava la literatura, però no va escriure fins al 2000. Els seus inicis comencen en l’Escola Municipal de Teatre de Picassent, algunes obres que ha fet per aquesta escola són: Lluna i l’amic imaginari (2002), Una font, un poble (2003) i Drets! (2012). Romeu, té tres obre publicades L’extraordinària història del fantasma de Quim Quinqué (2013), Iceberg (2012) i, en castellà Vocubulario (2012). Dues d’aquestes tenen un premi, Iceberg va guanyar el VI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca i Vocabulario el XXXVIII Premi de Teatre Iberoamericà Tirso de Molina. Finalment, aquest autor també ha escrit articles, guions, narrativa…

Francesc Santana Carbonell va nàixer l’any 1956. És un il·lustrador al que han publicat moltíssims llibres amb els seus dibuixos. La majoria dels llibres que ha il·lustrat són del gènere infantil i juvenil; alguns exemples són: El somni de Fran (1995), L’ull de la mòmia (2000), La biblioteca fantàstica (2011) i L’extraordinària història del fantasma de Quim Quinqué (2013).

Respecte al resum, l’obra de teatre ens conta la història d’un estranger que arriba a un nou país, alhora que ens descriu la ignorància d’un poble on només una persona no es deixa enganyar pels alts càrrecs.

En la meua opinió, recomanaria aquest llibre als xiquets/es d’onze anys pels següents motius:  
Als lector de nou a onze anys li agraden més el llibres que tracten sobre la realitat. L’obra de teatre L’extraordinària història del fantasma de Quim Quinqué engloba aquest element, és a dir, el realisme; ja que tracta sobre la política i societat d’Espanya. Aquest llibre és una bona opció per a que els infants coneguen d’una manera divertida què es la política, com són els polítics i les diferents opinions que pot tindre un poble. A més, l’obra inclou el personatge d’un estranger gràcies al qual també podem tractar el tema de la immigració. Per continuar, la història és innovadora i pot despertar el pensament crític sobre la política al nostre alumnat, ja siga des de la perspectiva dels alts càrrecs o del poble.

D’una banda, el llenguatge que es troba en el llibre és bastant senzill, s’adequa a l’edat dels lectors i també transmet emocions. Quant a la seua estructura, en el primer acte intenta enganxar-te i la veritat és que ho aconsegueix. En moltes escenes l’autor et pot fer cabrejar, riure o sentir empatia pels personatges. El final del teatre és inesperat i impactant.

D’altra banda, no hi ha narrador en aquest teatre. Pel que fa als personatges, tenen definits atributs psicològics i físics, actuen d’acord a la seua edat i representen característiques socials i culturals. A més a més, els personatges principals són rodons, és a dir, evolucion al llarg de la trama i els personatges secundaris són plans, no canvien. Els personatges intenten que entengues com es senten o quins són els seus ideals, sobretot el personatge de Mima. Per donar-li importància a aquest personatge femení, Mima és una autèntica defensora del poble i lluita contra les injustícies del món.

Un altre punt és tractar sobre l’època, el temps i l’espai. L’obra ens facilita conèixer en quina etapa estan i quin és el comportament dels personatges. Quant al temps, permet seguir la cadena d’esdeveniments i respecte a l’espai, gràcies a les acotacions podem situar-nos i imaginar-nos com seria l’escena d’una manera més detallada. 

Les il·lustracions no són molt boniques i no corresponen amb el que diu el text, per tant l’alumnat pot despistar-se; a més, aquestes estan en blanc i negre. Un punt positiu de les il·lustracions és que tenen un punt humorístic i capten l’essència dels personatges. Pel que fa al disseny i la impressió, la coberta no et dóna una pista sobre el tema del llibre, però la sinopsi, en la contracoberta, sí, ja que et conta el tema del llibre. La impressió és de qualitat, la portada té uns colors cridaners, la lletra és l’adequada per als xiquets/es que va dirigida l’obra i l’enquadernació no és massa resistent (tapa blana).

Aquest llibre no té altres versions o adaptacions i està escrit originàriament en llegua catalana.

Finalment, el llibre es molt ràpid de llegir i com he dit abans, és fàcil d’entendre i divertit. Jo el recomanaria per la seua temàtica i per ser un poc diferent al que estem acostumats, a més podem veure com reaccionen els infants amb la política i despertar el seu sentit crític. Tot seguit, es poden fer moltíssimes activitats en classe amb aquest llibre com per exemple, interpretar l'obra de teatre, fer altra obra que estiga relacionada amb la política o altres temes d'interés social com la integració d'immigrants o el racisme, canviar el final del llibre o els punts de vista a fi d'entendre ambdues perspectives...

jueves, 19 de octubre de 2017

Animació lectora 3 i 4

La tercera animació lectora tractà sobre l'autor Lewis Carrol, concretament de les obres: Alícia en terra de meravelles i Alícia a través del mirall.
Els membres del grup 3 foren: Adrià Garrido Romero, Claudia López Martínez, Andrea Lozano Parra, Rocío Perea Pastor i Andrea Tendero Ferràndiz.


A continuació, començaré amb la meua opinió personal:

Aquesta presentació, m'ha paregut original, divertida i dinàmica. Com van dir els membres del grup, no volien representar l'obra d'Alícia que tot el món coneix, com és la de Disney; així que van llegir els dos llibres i la representarem de la forma més fidel possible. També, és important destacar el treball que van fer amb el material i el vestuari, estaven molt bé caracterizats dels seus personatges.

Respecte al valencià, pense que estàn en el nivell que exigeix l'assignatura. Quan a l'organització de la presentació, em va parèixer curiosa i al mateix temps original, l'autor envia una carta misteriosa als 'xiquets' en la qual diu que han de superar unes proves en els llocs on Alícia va estar. Al final de la representació entre tots vam cantar una cançió amb l'ajuda del reflex d'un cristall/espill.

En resum, crec que van fer una exposició excelent, molt original i el més important van aconseguir que coneguérem les obres originals d'Alícia i els aspectes més destacables del seu autor.

La següent exposició fou sobre Enric Lluch i el membres del grup 4 foren: Ricardo Ayela Parra, Ariadna García Fons, Pablo Martínez Juan, Julio Alberto Nattero Martínez, Natalia Ribes Vidal i Andrea Rodríguez Vicedo.

L'exposició va ser increïble, m'ho vaig passar com si fóra una xiqueta. D'aquesta presentació destaque moltíssimes coses. El grup va contactar amb Enric Lluch i ell mateix a través d'un vídeo es va presentar i va parlar de la col·lecció El bagul dels monstres i de les obres que la componen.



La representació es va basar en conéixer uns quants monstres de la col·lecció; amb activitats contaven la seua història i sempre buscaven l'ajuda dels alumnes per a poder resoldre-ho. És el primer grup que fa participar a la gent.
Respecte al material es van preocupar d'ambientar la classe amb la seua temàtica i anaven molt bé caracteritzats. Tanmateix, l'ús del valencià va ser correcte, si que van cometre algunes errades, però pense que són pels nervis.

Finalment, crec que van aconseguir transmetre al públic tot el que volien. A més, en el meu cas he volgut saber més sobre aquest autor i la col·lecció, ja que m'ha cridat molt l'atenció. Així que, els meus companys m'han convençut de llegir-me alguna obra d'aquesta col·lecció per a la ressenya oral.

martes, 17 de octubre de 2017

Animacions lectores 1 i 2

La primera animació lectora va ser sobre Enric Valor i l'exposà el meu grup, nosaltres forem: Jennifer Blanes Suárez, Pablo Caballer Rovira, Carolina Gabaldon Rico, Sofía Lara Ocaña i jo, Ana Bañó Escudero.
L'organització del grup va ser molt bóna, cadascú va fer la faena que li va tocar, és a dir, una persona era l'encarregada de fer el material i el tríptic, altres de llegir les rondalles i adaptar-les de diferents formes...

Pense que tots els membres vam treballar amb l'antelació suficient per practicar els teatres i millorar alguns aspectes com per exemple el vestuari de l'obra de teatre, el power point... Quan a l'exposició crec que va eixir bé, però alguns efectes especials no van funcionar, és el que té el directe. També, pense que la vam fer d'una manera dinàmica, transformaren les rondalles en forma de teatre, teatre d'ombres i finalment en vídeo; a més a més, el meu company es va disfressar d'Enric Valor i el interpretà.

Estic molt satifesta amb el treball i he aprés moltes coses sobre Enric Valor, com per exemple com va ser la seua trajectòria literaria, els premis que va guanyar, les seues publicacions... Tanmateix, he llegit algunes de les seues rondalles i m'han paregut molt interressants, ja que mai havia llegit cap. A continuació, vaig a posar el tríptic que férem:




Les dificultats que van trobar foren transformar les rondalles en teatre i fer les divertides perquè el públic no perdé l'atenció, però entre tots pense que van aconseguir-ho. Respecte a l'experiència va ser divertida i a més he pogut conèixer nous companys.

Finalment, aquest és el vídeo de la nostra exposició: Les rondalles són Joan Antoni i els Torpalls, Abella i L'albater de Concentaina.



Respecte a la segona animació lectora era sobre Charles Perrault i els membres d'aquest grup foren: Javier López, Victoria Garcia, Sandra Núñez, Isabel Perales i Mónica Ramos.

Aquesta exposició em va semblar molt original, al igual que nosaltres van fer un teatre d'ombres sobre La Caputxeta Vermella  i explicaren la bibiografia de l'autor amb un vídeo. Els meus companys van crear la situació de que una xiqueta no havia llegit llibres sobre aquest autor i la seua amiga li deia que eren molt diverits i que havia de llegir-los amb l'ajuda del seu avi.

 Al final de l'exposició van fer unes preguntes per veure si els alumnes havien entés tot el que digueren anteriorment. El valencià del grup és bastant fluït, es nota que van pràcticar i estudiar, ja que jo no vaig escoltar cap errada.

Finalment, l'única cosa negativa és que l'exposició va durar molt poquet temps, pense que podrien haver representat altra obra.

miércoles, 11 de octubre de 2017

Quarta Pràctica

En aquesta sessió la professora ens ha explicat el conte embastat amb l'ajuda d'una presentació. En el Power Point apareixen els autors: Vladimir Propp i Gianni Rodari. També es presenta una proposta  per a treballar a l'aula, aquesta s'anomena Contes per fer i refer dels autors Dolor Badia i Armengol, Núria Vilà Miguel i finalment Montserrat Vilà Santasusana.

Després, tots el grups de la classe hem començat a escriure la primera part d'una història inventada. Tot seguit, hem intercanviat el nostre conte amb altre grup; així fins que tots els equips hagen escrit alguna part de la història.

El nostre conte ha quedat d'aquesta manera:

Fa molts anys en un regne molt, molt llunyà anomenat “Cada-u-és-el-que-li-toca”, vivia una princesa que volia trencar les normes establides en aquest regne.
El seu somni era ser exploradora i trobar antics tresors al voltant del món. Les persones de la seua cort li deien que estava boja, que això no era digne d’una princesa.
Un dia mentre la princesa dormia, va aparèixer a la seua cambra la fada Mafalda, qui li va concedir un desig.
El desig que li va concedir la fada va ser transportar-la al bosc per viure aventures, però caminant pel bosc es va pedre.
Allí, es va trobar a un altre aventurer que també estava perdent pel bosc. Es van fer amics i junts van emprendre un nou viatge. La princesa es va adonar que l’aventurer era misteriós...
Al llarg del seu camí, van lluitar contra ogres i bruixes malvades. Un dia el aventurer va tindre un malefici que la bruixà li havia passat sobre ell i va emmalaltir d’una malaltia molt greu.
Per a poder ajudar al seu amic, la princesa va pujar al cim de la muntanya Rocadragó, un paratge molt famós per les propietats curatives de les seues plantes. Després de trobar el remei, se’l va portar a l’aventurer i tan sols quedava esperar per tal de vore si es recuperava.
Allí va trobar a uns adversaris, en aquest cas van ser, el rei i la reina del palau del poble.
Com a conseqüència la princeses va cridar al seu amic de la infantessa, el ratolí San Martí i va morir els ulls del seu amic.
D’aquesta forma, el mag de l’hivern apareix realitzant un conjur màgic, donant-li la oportunitat al nostre protagonista de tornar al passar per ressuscitar a la princesa i resoldre tots els embolics.

Així va ser, van tornar al passat, la princesa va ressucitar i tots van viure feliços.

Per acabar, hem lllegit el relat L'Alícia al mar; seguidament, hem comentat el conte i a més hem dit els elements fantàstics que apareixen.

lunes, 2 de octubre de 2017

Conferència Clara Berenguer

Aquesta semana, l'hem començada amb la confèrencia de Clara Berenguer.
En primer lloc, vaig a fer una xicoteta introducció sobre l'autora:


Clara Berenguer va nàixer en Banyeres l’any 1983. És llicenciada en història de l’art i ha fet una tesi doctoral sobre la il·lustració infantil al País Valencià basant-se en Miguel Calatayud. Berenguer, és l’autora del llibre Quant Xiula L’avi.

Altres dades curioses sobre aquesta autora són: Ha guanyat diversos premis com per exemple, l’Aurora Díaz- Plaja i  l’Internacional Àlbum Il·lustrat Ciutat de Benicarló. També té un blog on escriu ressenyes que es titula Llibreria il·lustrada. 

                                                                                       
Clara Berenguer ha començat la conferència amb la definició de ‘il·lustrar’. Aquesta és:
  1.  Donar llum a l’enteniment d’una cosa 
  2.       .    Acte d’adornar un llibre amb làmines, gravats, etc… Al·lusius al text     
Amb aquesta definició, ha iniciat l’explicació sobre la relació del text i les il·lustracions. És molt important la part estètica del llibre, però també ho és que el text i les il·lustracions estiguen coordinades, és a dir, tinguen la mateixa qualitat; en cas contrari, els xiquets no captarien tot el que el llibre voldria transmetre.

Els infants es centren més en les il·lustracions que en el text. Per això, els il·lustradors han de transmetre un missatge amb els seus dibuixos. La qualitat de les il·lustracions ha de ser bona per a adaptar-se al text i ajudar als infants a entendre millor el llibre.

Tot seguit, Clara Berenguer ha introduït tres nous conceptes:            
  1. Alfabetització Visual: Destresa de veure i formular una opinió estètica 
  2. Àlbums Il·lustrats: Obres on la paraula i la imatge col·laboren junts per a establir el significat de la història  
  3. Tercer Element: La relació precisa que s’ha de donar entre el text i la imatge perquè l’àlbum il·lustrat funcione – Gustavo Puerta Leisse.  
L’autora ens ha mostrat un àlbum il·lustrat titulat Gran Recull de Mentides Il·lustrades d’Aitana Carraseo amb la finalitat de vore com són.


També, ha comenta el llibre de ‘Where the wild things are’ i la pel·lícula basada en esta. Tanmateix, hem pogut comparar les dos coses.
Respecte de diferenciar un llibre bo d’un altre no tant bo, ha posat dues exemples. Els llibres que ha recomanat són:
  1. On és el meu barret?  De Jon Klassen. És una història construïda per diàlegs i a més està bé format, ja que cada personatge té un color diferent quan parla. Després, posa un exemple audiovisual d’aquest llibre per a que veiem com és la història i les il·lustracions.
  2. El pelut d’Arianne Faber. Al igual que l’anterior llibre ha fet una demostració audiovisual.


El punt següent tracta sobre els àlbums muts, és a dir, llibres sense text. Clara Berenguer ha mostrat llibres com: La piscina de Ji Hyeon Lee, Màquina de Jaime Ferraz i Bárbaro de Renato Moriconi.
Finalment, hem acabat la xarrada fent-li algunes preguntes a la convidada.

Per concloure, destaque aquesta frase de Clara Berenguer: Les il·lustracions formen part de la nostra història social, cultural i cal estudiar-les. Em pareix que té tota la raó del món.

jueves, 28 de septiembre de 2017

Conferència Anna Ballester

En primer lloc, aquesta entrada consistirà sobre la conferència titulada "Poemania: Com fer lectors de poesia" donada per Anna Ballester.

En segon lloc, ¿qui és Anna Ballester Marco?


Ballester ha sigut una docent, ja jubilada, que ha donat classe a primària, secundaria, i cicles superiors. La seua especialitat es la literatura infantil i juvenil, a més, ha realitzat molts cursos sobre animació a la lectura, dinamització de biblioteques i dramatització. En 2009 va publicar el seu primer llibre. Algunes de les seues obres són:
  • Poemania
  • Maleïda Poma!
En tercer lloc, vaig a comentar els punts més importants i curiosos de la xarrada:

L’autora ha recalcat que, com a docents, hem de fer que la poesia siga una activitat quotidiana; com per exemple rebre a classe a l’alumnat amb poesia, fer un llibre entre tots amb la finalitat de motivar-los...

Un altre punt que ha comentat, fos que la poesia no es treballa suficientment a les aules i que aquesta és molt important per als xiquets. A més, si ens pareix difícil introduir-la podem provar amb cançons populars. L’objectiu és jugar i llegir les paraules per encontrar el plaer.


Tot seguit, ha explicat que amb la poesia podem practicar la memorització, ja que les rimes faciliten aquest treball, però també es pot treballar el ritme... La poesia ens ajuda a tindre un pensament diferent i a ser millors persones.

Tanmateix, Ballester ha dit que el mestre/a ha de ser un model de lectura en veu alta, per a captar l’atenció de l’alumnat. El repte és enganxar als xiquets a llegir poesia. Dóna especial importància als mediadors, és a dir, als docents ja que han de saber escoltar, treballar en equip i  llegir.


Finalment, hem fet unes quantes activitats: 
En la primera, l’autora ens ha ensenyat una caixa i nosaltres teníem que supondre que podria contindre. Dins hi havia unes quantes fotocòpies del poema L’arc de Sant Martí. Eixírem uns quants voluntaris, i tinguérem que llegir el poema en front la paret. La finalitat del exercici era que llegirem entonant i alçant la veu per a que tothom sàpia el que volem dir.  

                                        
La segona activitat era per a treballar l’entonació neutra, la interrogació i l’exclamació.           
L’últim exercici, es basava en repartir en xicotets grups el dies de la setmana. Després de saber que dia de la setmana érem, et tocaba anar amb les altres persones que tenien el mateix dia que tu. Aquesta activitat serveix per a que tots el xiquets de la classe es coneguen. Seguidament, Ballester repartí a cada dia un sentiment per a que el interpretaren. L’objectiu és que la resta de companys han d’endevinar el sentiments dels altres grups.

Per acabar, recalque una frase que m'ha marcat. Aquesta diu: ‘Les paraules son armes poderoses’ 


martes, 26 de septiembre de 2017

Tercera Pràctica

En la cinquena sessió práctica, començen pensat les propostes didàctiques del poema La Bruixa de Joana Raspall.

Les nostres propostes són:
  1. Canviar el final de la història
  2. Fer una representació teatral del poema
  3. Treballar l'expressió corporal
  4. Entre tota la classe han de transformar el poema en dibuix, és a dir, posarem als alumnes per grups i els donaren una estrofa que hauran de transformar-la en dibuixos.
  5. Els alumnes hauran de crear un poema amb el mateix títol (La Bruixa)
  6. Si no entenen alguna paraula amb l'ajuda de les noves tecnologies, hauran de buscar-la per conèixer el seu significat. 
Després de finalitzar l'activitat, la docent ha explicat una presentació sobre els poemes paral·les. En el Power Point ha aparegut l'autor Joan Salvat Papasseit. Aquest autor va nàixer a Barcelona l'any 1894, abans de ser poeta fou l'introductor a Catalunya del Futurisme, un moviment avantguardista. Tambè va fundar la revista Un Enemic de Poble on publicava i difonia els seus treballs. En aquesta revista escrivia poemes i manifestos de temàtica política i social. Relacionat amb l'assignatura, Papasseit va escriure les proses infantils com Els nens de la meva escala quan va nàixer la seua filla. Finalment, algunes de les seues obres són:
  1. Poemes en ondes hertzianes
  2. L'irradiador del port i les gavines
  3. El poema de la rosa als llavis
  4. L'arc de Sant Martí
  5. Una nit de Nadal
                                                        JOAN SALVAT PAPASSEIT

Per acabar, hem tingut que crear un poema paral·lel. Aquest és:




lunes, 25 de septiembre de 2017

Segona Pràctica

Avui començen com van acabar la sessió anterior, explicant el Power Point de la creació d'endevinalles. El punt fort de la presentació ha sigut la construcció de les endevinalles, ja que la segona tasca consistix en fer unes quantes d'aquestes.

Hem creat les endevinalles a partir de pensar el tres elements principals, és a dir, les solucions.

Les nostres endevinalles són les següents:


En la meua opinió, la pràctica m'ha paregut molt divertida. El meu grup s'ha coordinat molt bé i en una estona hem aconseguit fer aquestes tres endevinalles.

Seguidament, la docent ha repartit uns poemes, a mi m'ha tocat el poema La Bruixa. La finalitat d'aquest exercici és pensar unes propostes didàctiques per a posar-les en pràctica quan estiguem en una classe.

Finalment, aquesta tasca la continuarem en la pròxima sessió.

jueves, 21 de septiembre de 2017

Primera Pràctica

Al principi de la classe, la docent ha explicat un Power Point sobre els limericks. En aquesta presentació ha aparegut Gianni Rodari, l'explicació de què és un limerick i les seues estructures. A més, has possat uns exemples per verue com són aquestos tipus de poema.

Avui, hem fet la primera pràctica de grup. L'activitat consistí en crear uns limericks. Aquestos són els que hem creat:


Aquesta pràctica m'ha paregut:
  • Divertida perquè els meus companys han fet limericks molt entretinguts i originals
  • Dinàmica perquè ha sigut una activitat diferent, comparat amb les que estem acostumats
  • Creativa perquè hem tingut que imaginar i fer històries per nosaltres mateixos
  • Col·laborativa perquè tots el membres del grup aportaven totes les seues idees
Al final de la classe, la professora ha exposat altra presentació sobre la creació de les endevinalles.

martes, 19 de septiembre de 2017

Segona Sessió

La segona classe pràctica l'hem començat fent un sorteig. En aquest, hem sortejat les dades que correspondran a cada grup per a representar a l'aula l'activitat d'animació lectora. A més, hem elegit l'autor/a en que es basarà l'exposició; en el meu equip treballarem a l'autor Enric Valor.

Tot seguit, la mestra ha possat uns exemples visuals de cursos anteriors per a que ens siguen d'ajuda a l´hora de fer l'exposició (l'organització, la representació teatral...)

Finalment, com hem de realitzar tres ressenyes, la docent ha explicat un Power Point per a vore com s'han de fer correctament. D'aquesta manera, tots el membres de la classe tenim una "referència" per a elaborar-les de la millor forma, i traure bones qualificacions.

martes, 12 de septiembre de 2017

Primera Sessió

La primera classe pràctica ha estat dividida en tres parts:

1. En la primera part hem fet els grups de treball amb els que estarem traballant durant les següents sis setmanes.

2. En la segona part hem realitzat una reflexió en grup contant el per què hem triat aquesta assignatura. En el meu equip arribàrem a la conclusió de que ha sigut pels següents motius:
  • Aprendre com podem introduir la literatura a les aules
  • Descobrir estratègies per a fer més dinàmica i atractiva la literatura
  • Saber els tipus de literatura adequada per a cada xiquet o classe
  • Estudiar la història de la literatura catalana infantil i veure com ha anat evolucionant al llarg del temps
  • Conèixer les novel·les més importants i als seus autors
3. L'última part ha tractat en l'explicació de les pràctiques que farem durant el curs.

Benvinguts al blog

El meu nom és Ana Bañó Escudero. Estic estudiant magisteri en educació primària en la universitat d'Alacant i enguany vaig a cursar tercer.

En tercer trobem les primeres assignatures optatives de la carrera. Unes de les optatives que he triat ha sigut, Literatura Catalana Infantil. Aquesta assignatura la vaig escollir per dues raons: la primera va ser perquè m'agrada molt llegir i mai havia tingut l'oportunitat d'aprendre com és la literatura infantil actual i conèixer quins són els escriptors més importants d'aquest àmbit. La segona raó va ser perquè aquesta assignatura és necessària per obtenir la capacitació en valencià.

Finalment, aniré pujant algunes entrades explicant el que estiguem fent en classe. Espere que us agrade.

Fins prompte,
Ana Bañó Escudero